Casal Parroquial

Nois, fa molt de temps q tinc aixo al cap i magradaria moureu duna vegada. Potser ara no es el millor moment, xo magradaria saber q en penseu xq u em de tirar endavant. Hem de recuperar el casal!!!! ha de ser pel poble, no es pot estar alli mort de riure, el volem per nosaltres, si ningu el vol q el lluert sen encarregui, xo tornemli al poble lo q es seu.

hola cargol. totalment d'acord, hem de moure's per tornar a fer néixer el casal. un lloc tant gran, i tant maco i amb tatnes possibilitats i que estigui tancat!!!!!!!!! quina bestiesa!!!!!!!!!! hem de fer el que calgui per tenir el permís per poder-lo habitar. un cop ens donguin el permís, entre tots l'hem de remodelar i rentar-li la cara. som molts i ho podem aconseguir.



hem de pensar que el no ja el tenim, hem d'anar a pel si. però ho hem de fer bé demanar-ho amb bones paraules.

BONA CASTANYADA PER TOTHOM. i al final...

per poder fer això hauriem d dirigir-nos a l'arkebisbat, i l'esglèsia es veu k amor espiritual en te x donar i x vendre però kuan es parla d propietats la cosa ja n és tan així.

per cert...n ve al tema pero és una cosa k m'inkieta mol:

pk passen la panereta fins i tot als enterros? ho trobo d mol mal gust, la veritat.

La veritat, jo tampoc ho sé!!! Però amb tot el que tenen tampoc l'haurien de passar el plateret!!!!
Jo ja vaig dir que a mi em sembla bé lo del casal!!!

cert, tenim local...pero una cosa n treu l'altre

k tornin al cèsar lo k és del cèsar.